L’Editorial Digital Feminista Victoria Sau ha començat a caminar

Subscriu-te a Ca la Dona - YouTube

Hi trobaràs, entre d'altes, els actes que hem organitzat com a Centre de Documentació en aquest temps de pandèmia, des dels microrelats per Santa Jordina de 2020 al vermut literari per el de l'any 2021. 

També les lectures compartides que hem celebrat i que ens permet endinsar-nos en una obra amb els diferents accents de les companyes que ens llegeixen, presentacions de llibres i altres trobades.

Tot un seguit d’activitats que hem après a fer per continuar fent xarxa mentre esperem tornar-nos a trobar també físicament per continuar gaudint d'aquestes experiències compartides.

Hem muntat un blog

Dones confinades II

A la biblioteca tenim un llibre clàssic que curiosament és d’autoria masculina, però que interessa perquè dóna informació significativa sobre la vida de les dones en un convent de clausura. En aquest cas parlem de La religiosa de Dénis Diderot.  

Es tracta de la novel·la que Diderot va escriure a partir de la dramàtica experiència de la seva germana obligada a ingressar en un convent i evidentment és un text totalment crític i demolidor contra la institució eclesial. De fet, la novel·la de l’enciclopedista s’allunya molt del cas proper i ho vincula a un altre procés d’exclaustració i tot plegat queda molt emmascarat, però la vida en els convents de clausura, els abusos de poder hi queden reflectits. El procés d’exclaustració no era gens senzill perquè, com hem dit els motius repressors familiars i socials que havien portat la dona a la clausura, en una societat patriarcal no eren ni són gens fàcils de desmuntar.

S’han fet dues versions per a la gran pantalla, la de Jacques Rivette con Anna Karina (1966) y la de Guillaume Nicloux con Isabelle Huppert (2013).

La historiadora Isabel Peñarrubia Marquès ha descobert i ha estudiat un cas d’exclaustració del segle XIX a Mallorca , és el cas de Maria Agnès Ribera Garau i, com bé puntualitza el subtítol del seu llibre es tracta de “La rebel·lió contra la família i el claustre”.
Esperem tenir el llibre aviat a la nostra biblioteca.

Dones confinades I

Repassant el món clàssic, fins i tot, les dones que van tenir algun poder, segons la mitologia, com Penèlope, sabem que es va quedar reclosa a l’illa d’Ítaca, guardant el reialme del seu espòs, Odisseu, mentre el seu fill Telèmac anava a buscar-lo.  Les altres dones, les de carn i ossos, quedaven confinades en els espais més reduïts de la llar, com era el gineceu. La qüestió de l’espai privat i públic ha estat llargament analitzat dins del moviment feminista.  

Un cas paral·lel al de Penèlope és el de Duoda, comtessa de Septimània i Barcelona , que en el segle IX, va quedar reclosa a Usès, vigilant el feu del seu espòs Bernat de Septimània que estava en conflicte amb el rei carolingi que li havia exigit el seu fill Guillem com a ostatge. Duoda, en la solitud del seu confinament, privada també del seu fill petit Bernat que el seu espòs  li havia arrabassat acabat de néixer per a no haver-lo de donar a l’emperador, escriu un manual per tal d’educar el seu fill a distància.

Duoda escriu com a mare i com a mestra i el seu llibre és un document important i emotiu que ens dóna molta informació sobre com era la família, les relacions de poder  i la vida quotidiana de les dones en una època en què els homes eren guerrers.

L’edició de la traducció d’aquesta obra de Duoda, editada per LaSal edicions de les dones, la podeu llegir a la nostra biblioteca. 

Tenim a la biblioteca un altre llibre molt diferent, Emparedadas de Julia O’Failin, una novel·la històrica que tracta de Radegunda, reina dels francs, esposa de Clotari, del segle VI. Aquesta novela es igualment interessant i molt curiós pel que fa al cas d’una dona que tria el seu confinament i que el porta a les últimes conseqüències, arribant a l’emparedament.

El que crida l’atenció és que aquesta figura de la reina franca és creua i es confon amb una altra, Radegunda de Treviño del segle XII.