Benvingudes al Centre de Documentació de Ca la Dona!
Un espai on podeu trobar llibres i documents sobre la història del moviment feminista a Catalunya
des dels anys setanta fins a les formulacions més actuals dels feminismes.
Avui parlem de Maria Barbal Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
L'aparador
Veure tot l'aparador-
Ever More Ficcions
L'obra és un exemple del món intel·lectual que preocupa i interessa a l'autora.En aquestes narracions, moltes d'elles amb un clar reflex autobiogràfic, dialoga amb la vida, els personatges i les idees que tenen un estret vincle entre vitalisme i raonament, acció i pensament.
Veure el document al catàleg -
Fauna
Ens diu l'autora que la seva intenció en escriure aquests relats breus és revelar "l'activa complicitat amb d'altres lletraferits i lletraferides" que la van encoratjar a perfilar la fauna que passeja plena de vida amb la gent que estima i l'estimen.
Veure el document al catàleg -
A favor meu, nostre
Aquesta publicació de laSal, edicions de les dones, de l'any 1981, arriba en el moment en que l'autora ja ha assolit l'èxit amb la publicació d'altres reculls com "Vida Privada"(1973) o "Memòria" (1979).Uns poemes personals per a fer-los arribar a totes les altres dones a les quals pertanyen tal com suggereix el títol.
Veure el document al catàleg -
Memòria
L'autora escriu poemes des dels 12 anys i va adoptar el català com a llengua literària l'any 1964.Publica l'any 1979 aquest recull de poemes.
La seva fascinació pel grup de Bloomsbury l'ha portada a traduir i donar a conèixer diverses obres de Virginia Woolf.
Veure el document al catàleg -
Vida privada
La poesia és per a l'autora una mena de striptease íntim, com afirma a la presentació d'aquest recull de poemes escrits entre 1968 i mitjans de 1972.Entusiasta i a vegades excessiva viu en un món literari on la cultura i l'amistat són peces fonamentals.
Veure el document al catàleg
Sabies que...
L’Editorial Digital Feminista Victoria Sau ha començat a caminar | |
|
Formada per un grup de companyes feministes i dirigida per Lola Luna, l'Editorial Digital Feminista Victoria Sau somia a combatre el discurs patriarcal mitjançant la lectura de textos escrits per dones feministes. En el seu catàleg hi podeu trobar els darrers treballs de les companyes del Centre de Documentació, Escrits feministes en temps de pandèmia de Mercè Otero Vidal i Instantànies de l'ordre simbòlic patriarcal de Dolor Reguant Fosas, de qui aprofitem també per suggerir-vos la seva web Test Desvinc. Us recomanem la lectura d’aquest textos així com de la resta del catàleg de l’editorial, tots ells us els podeu descarregar des de la web |
Subscriu-te a Ca la Dona - YouTube | |
|
Hi trobaràs, entre d'altes, els
actes que hem organitzat com a Centre de Documentació en aquest temps de
pandèmia, des dels microrelats per Santa Jordina de 2020 al vermut literari per
el de l'any 2021. Ca la Dona - YouTube |
Hem muntat un blog | |
|
Davant de la necessitat de mantenir els vincles entre nosaltres, de consolidar les nostres xarxes i estar en contacte per a donar-nos anims i cuidar-nos, hem decidit obrir un blog on col·loquem recomanacions de llibres, pel·lícules, sèries, documentals, però també testimonis, reflexions, articles... Sempre amb perspectiva feminista, sempre defensant les autores i sempre amb ganes d'estar connectades. Esperem que us agradi! Aquí teniu l'adreça: https://centredocumentacio.wixsite.com/confinamentfeminista Podeu contribuir enviant-nos un text d'una pàgina, acompanyat d'una proposta de foto i d'una biografia (amb els vostres perfils de xarxes socials si us ve de gust) Moltes gràcies i us animem a llegir i comentar!! Llegir més... |
Dones confinades I | |
|
“Confinament” és un terme que ve del llatí
“fines” que són les fronteres, els límits d’un territori.
Un cas paral·lel al de Penèlope és el de Duoda, comtessa de Septimània i Barcelona , que en el segle IX, va quedar reclosa a Usès, vigilant el feu del seu espòs Bernat de Septimània que estava en conflicte amb el rei carolingi que li havia exigit el seu fill Guillem com a ostatge. Duoda, en la solitud del seu confinament, privada també del seu fill petit Bernat que el seu espòs li havia arrabassat acabat de néixer per a no haver-lo de donar a l’emperador, escriu un manual per tal d’educar el seu fill a distància. Duoda escriu com a mare i com a mestra i el seu llibre és un document important i emotiu que ens dóna molta informació sobre com era la família, les relacions de poder i la vida quotidiana de les dones en una època en què els homes eren guerrers. L’edició de la traducció d’aquesta obra de Duoda, editada per LaSal edicions de les dones, la podeu llegir a la nostra biblioteca. Tenim a la biblioteca un altre llibre molt diferent, Emparedadas de Julia O’Failin, una novel·la històrica que tracta de Radegunda, reina dels francs, esposa de Clotari, del segle VI. Aquesta novela es igualment interessant i molt curiós pel que fa al cas d’una dona que tria el seu confinament i que el porta a les últimes conseqüències, arribant a l’emparedament. El que crida l’atenció és que aquesta figura de la reina franca és creua i es confon amb una altra, Radegunda de Treviño del segle XII.
Llegir més... |
Dones confinades II | |
|
Un dels aspectes
més crítics i dolorosos de la vida religiosa de les dones és el de les noies
que al llarg dels segles han estat obligades a entrar en un convent de clausura
per diverses qüestions, moltes vegades forçades per la família per pobresa, per
qüestions d’honor o d’interessos inconfessables.
A la biblioteca tenim un llibre clàssic que curiosament és d’autoria masculina, però que interessa perquè dóna informació significativa sobre la vida de les dones en un convent de clausura. En aquest cas parlem de La religiosa de Dénis Diderot. Es tracta de la novel·la que Diderot va escriure a partir de la dramàtica experiència de la seva germana obligada a ingressar en un convent i evidentment és un text totalment crític i demolidor contra la institució eclesial. De fet, la novel·la de l’enciclopedista s’allunya molt del cas proper i ho vincula a un altre procés d’exclaustració i tot plegat queda molt emmascarat, però la vida en els convents de clausura, els abusos de poder hi queden reflectits. El procés d’exclaustració no era gens senzill perquè, com hem dit els motius repressors familiars i socials que havien portat la dona a la clausura, en una societat patriarcal no eren ni són gens fàcils de desmuntar. S’han fet dues versions per a la gran
pantalla, la de Jacques
Rivette con Anna Karina (1966) y la de Guillaume Nicloux con Isabelle Huppert
(2013).
Llegir més... |