“No olvides que tu cuerpo me pertenece”, “Yo quiero una mujer como la tele/ que hable solo cuando uno quiere”, “pegarte, luego violarte hasta que digas sí”. El masclisme és estructural i, encara ara, normalitzat. La música que es fa i que es consumeix, moltes cançons de gran èxit, són un fidel reflex del que som com a societat.
El col·lectiu Devermut s’ha proposat denunciar-ho en aquest vídeo, en què dones de diversos sectors de l’art i la comunicació canten fragments de cançons que moltes vegades passen desapercebuts i que són clarament violents, misògins i masclistes.
