Paula Rego, rebel·lia contra la violació i l'agressió

Diverses dones llancen al visitant des dels llenços una mirada entre interroga-tiva i acusadora. Acaben d’avortar o es disposen a fer-ho. Aquesta sèrie de gravats i pastels van ser el resultat de la indignació de l’artista portuguesa Paula Rego (Lisboa, 1935) davant les sovint mortals conseqüències de l’avortament clandestí al seu país, i davant la impotència perquè el 1998, en el referèndum per despenalitzar la interrupció de l’embaràs, tot i sortir no, com que només va votar el 31% d’electors no va ser vinculant. Rego és una rebel que ha construït «una gran faula sobre la conducta humana» basada en «una revisió crítica i de confrontació amb els imaginaris culturals de la història de l’art on la tradició heteropatriarcal ha sigut més constrictiva amb les dones», assenyala Valentín Roma, director artístic de La Virreina, on comissaria la retrospectiva Lèxic familiar, que pren el títol d’una novel·la de Natalia Ginzburg. 

Les pintures de Rego, en una impactant mostra que recorre sis dècades, exploren «els vincles de domini i dependència, el rancor davant les injustícies socials o la sexualitat constreta pel moralisme conservador», afegeix Roma.

S’hi succeeixen les imatges que denuncien agressions al cos femení, com les d’Oratori, un tríptic de fusta amb pintures i formes escultòriques, que representen la violació, la submissió, el maltractament, l’avortament clandestí o l’ablació, mutilació genital que protagonitza una dolorosa sèrie en una altra sala.

"NO HI HA VICTIMITZACIÓ"

Però en les dones de Rego, avisa el comissari, «no hi ha victimització». «S’insubordinen, passen a l’acció, es vengen dels homes, no són protagonistes passives d’un relat». Són «dissidents», com l’autora, que «rebutja la bellesa canònica i els arquetips d’objecte fotogènic, del cos juvenil, la mare procreadora o l’esposa sol·lícita».

No són les úniques rebel·lies de la mostra, que es pot veure fins al 8 d’octubre. Rego, que segueix en actiu, revisa «mites ancestrals de la moral burgesa que penalitzen la dona», diu Roma, que assenyala Blancaneu i la seva madrastra (1995), on la segona mira les calces a la primera, «supervisant-ne la higiene, cosa que és una intromissió en la seva intimitat i provoca una situació psicològicament tensa i una violència latent que envaeix tots els quadros de Rego».  

No és l’únic conte infantil que revisita alterant la tradicional beateria que els embolcalla i intercanviant rols: la seva Caputxeta Vermella, en una sèrie del 2003, conclou amb la mare matant el llop i convertint-ne la pell en una estola que se cenyeix al coll.  

SADOMASOQUISME A L'ASIL

Les seves obres exploren la frontera entre els trets animals i els humans i la relació d’homes i dones amb la bèstia (s’autoretrata fins i tot com a mona que pinta). També, l’abús de poder i la dependència del que et tiranitza, la relació amo-esclau, submissió-sadisme, com la sèrie Misericòrdia, on busseja en els límits entre l’atenció als avis en un asil i el sadomasoquisme.       

Permeable al cine, el teatre o la literatura, apareixen peces dedicades a El cosí Basílio, novel·la d’Eça de Queirós sobre cosins adúlters, a La Celestina, de Fernando de Rojas, i, sobretot, a Jane Eyre, obra de Charlotte Brontë que l’apassiona i sobre la qual aboca en la seva sèrie de gravats un expressionisme heretat de Goya i dels films de Murnau.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Una gran influència és Martin McDonagh i el seu «teatre de la crueltat», amb una tirada per la cosa grotesca, que l’artista lusitana tradueix en L’home coixí, on barreja elements biogràfics del dramaturg amb la seva obra, sobre un escriptor vinculat amb crims i abusos a menors.

Roma cita altres herències, com la mordacitat de William Hogarth, la refinada obscenitat de Klossowski i les atmosferes torbadores de Balthus. Se l’adscriu a l’Escola de Londres (Bacon, Freud, Auerbach…) i «se l’ha qualificat d’artista de dones per a dones, un concepte masclista, quan va més enllà i il·lustra l’univers femení».