Fa 100 anys va néixer la que molta gent ha definit com la gran cronista d’una època, com la memòria viva de la nostra història, però, com ens recorda Teresa Pàmies, “de memòria, cadascú té la seva”. Tot i que ella mateixa es qualifiqués com a cronista al rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, només cal obrir un llibre seu per veure que ens porta més enllà del reportatge, la crònica o el llenguatge periodístic. I és que la literatura no és només sinònim de ficció.
Capacitat d’anàlisi, autocrítica, intel·ligència, humor, un vocabulari ric i precís, una veu personal i única... són alguns dels aspectes que podem trobar, avui, amb una descoberta o relectura de les seves obres. I principis: compromís polític amb la llengua, el país, l’antifeixisme, el progrés social. En definitiva, una literatura compromesa com a eina d’informació, memòria i crítica. [ + ]