Biocivilització

Shiva va rebre el 1993 el premi Nobel Alternatiu de la Pau, i Zapatero la va tenir com a assessora en un grup de pensadors durant el seu mandat. És una dona fogosa, combativa i vehement que s’encoratja davant els poders dels bancs i corporacions com Monsanto. Doctora en Ciències Físiques, és una de les ecologistes, feministes i filòsofes de la ciència més prestigioses a escala internacional, bel·ligerant contra el neoliberalisme i defensora dels drets dels pobles. Va publicar Eco­feminismo ( Ica ria) i ha participat en el IV Se­minari Internacional de Convivència Plane­tària: Construïm Bio­civilització, organitzat per l’ Associació Imago a Barcelona.

­­­Qué és l’ecofeminisme?

La millor resposta a la crisi civilitzadora que patim. La vaig formular fa vint anys: cada dia és més vigent i necessària.

Ecologia més feminisme?

Sí, perquè tant la crisi mediambiental com
la crisi socioeconòmica són d’arrel sexe­genèrica.

L’ home és culpable?

No simplifiqui: el sistema patriarcal capitalista. Un ordre de valors que desvalora, esclavitza i explota les dones, la feina de les quals a casa i al camp ha estat sempre el veritable sosteniment de la humanitat.

Des de quan sotmetem la dona?

Parlo d’era antropocènica, intrínsecament destructiva de la natura i de la feminitat, una era lligada a la violència i la guerra. No ­sempre va ser així: en la remota antiguitat veneràvem deesses, representació del respecte a la Terra Mare.

El capitalisme expressa el patriarcat?

Òbviament, és fruit de la prolongada explotació masculina, acumulativa i destructiva, amb violència contra les dones, els nens, els febles, les llavors...

Les llavors?

Les varietats llavors dels cereals i horta­lisses han estat seleccionades per les dones generació rere generació, durant milers d’anys. Les dones són les llevadores de l’agricultura. I ara resulta que alguns ens volen piratejar les llavors...

Pirategen? Qui?

Grans corporacions d’agroenginyeria alimentària com Monsanto: modifiquen algun gen d’una varietat de llavor i la patenten, com si no fossin de la vida, com si fossin seves! Això es diu biopirateria.

Tan greu és la cosa?

La nostra llibertat està en joc! Perdem varietats de llavors empobrint aquest patrimoni de la humanitat. Si vingués una plaga, la falta de varietat ho arrasaria tot, o acabaríem en mans d’una corporació. L’1% de la humanitat domina l’altre 99%.

Podem redreçar això?

Lluitant junts, sí. A l’ Índia hem aconseguit noves lleis que protegeixin els camperols d’abusos, i també les dones.

Ha millorat el tracte a les dones des de la seva infantesa?

Recordo les dones a les mines: es van enfrontar a una màfia armada, bloquejant la mina. Les dones són valentes! Cada vegada que flaquejo, penso en aquelles dones, i em tornen les forces. I sap d’on prové aquesta força?

D’on?

De l’herba que trepitgen, de la terra mateixa. El poder de la natura és en nosaltres.

I no en l’ home?

També..., si l’home renuncia al patriarcat, aquest sistema d’explotació destructiva de la terra, dels seus minerals, vegetals i animals. Tres aspectes expressen el patriarcat: la colonització, el maquinisme industrial...

Les màquines ens han reportat pros­peritat.

Només per als que manen. No hi ha progrés amb maltractament a la natura, si l’ agredim com a un objecte inanimat, és a dir, si l’esgo­tem, és un endarreriment. I la tercera expressió patriarcal és l’ atropellament de la saviesa de la dona, culminada pel capi­talisme.

Què pot fer l’ecofeminisme?

Eco ve del grec oikos: casa. D’allà economia: sense la feina domèstica femenina, no hi ha riquesa! És una feina creativa. El capitalisme és extractiu, destrueix.

Un exemple.

Des del 1995, a l’ Índia s’han suïcidat 300.000 camperols, extorsionats econòmicament pels amos de llavors i pesticides. És un crim contra la Terra i la humanitat. Hi incloc els transgènics.

Què els passa?

Causen patologies: si hi ha més nens autistes que mai, es deu als transgènics.

És una afirmació arriscada...

La sostinc. Estan afectant el desenvolu­pament neuronal dels nadons, i propicien càncers en la població. Cal frenar-los!

Deu ser vostè una bèstia negra per a molts...

M’anomenen luddita, reaccionària, incendiària... Però no em callaran. De les dones vindrà la salvació, continuarem lluitant. Igual que vam ser lectores de llavors, ara som lectores del present i predictores de la biocivilització.

Què és la biocivilització?

Fer-nos conscients que els humans formem part de la Terra, que no som un ens separat. Canviem de model i diluirem les misèries del patriarcat: canvi climàtic, desigualtat, insolidaritat, guerra.

Ecofeminisme al poder?

Frenaria el projecte tòxic de dominació ­sobre la naturalesa i la dona, projecte in­salubre i irresponsable. La natura viuria, seria sostenible.

I si no..., podem marxar a un altre ­planeta.

Aquest és un concepte molt patriarcal: continuar conquerint i destruint... No, respectem els recursos de la Terra i visquem de gust en aquest planeta: l’ ecofeminisme és el camí de la biocivilització planetària!