El somni frustrat de Frederica Montseny

El somni frustrat de Frederica Montseny
Miquel Molina Director adjunto

En un món segrestat per la retòrica patibulària de Donald Trump i l’emergent internacional populista, les ciutats, espai natural de convivència des de l’origen de la civilització, es consolidaran, sens dubte, com el referent més fiable per a la ciutadania. Per això és vital que els seus representants siguin conscients de la transcendència que tenen els senyals que emeten.

Seguint un símil borsari, una bravata ultranacionalista pronunciada per un líder desacomplexat pot tenir un efecte nul perquè els mercats ja la donen per feta; però determinats missatges llançats per l’ajuntament d’una ciutat que figura entre les més ­admirades del món sí que poden afectar la seva consideració ­global.

Els actuals governants de Barcelona ja van comprovar la rellevància que tenen les seves paraules i els seus actes quan, acabats d’arribar a l’alcaldia, van qüestionar l’aposta de la ciutat pel turisme. La conseqüència va ser fer recaure sobre Barcelona un perillós estigma de ciutat hostil amb els turistes.

Doncs bé, hi ha una altra qüestió en què Barcelona flirteja amb el perill. Es tracta de la política municipal respecte a la prostitució, marcada també per declaracions inicials que situaven l’equip de govern al costat dels que defensen tesis par­tidàries de la legalització. Malgrat que es
va descartar la forassenyada idea inicial d’obrir bordells controlats per l’Ajun­tament, la veritat és que la política de l’equip d’ Ada Colau en aquest àmbit s’ha decantat més per la tolerància que per combatre aquesta activitat. Ho demostra
el fet que ja gairebé no s’apliqui l’orde­nança contra la prostitució de carrer.

Horizontal

Rètol exterior del club de cites El Infierno, al terme municipal del Papiol, Barcelona

Xavier Cervera

El problema no és que s’hagi optat per
no multar les prostitutes –una actitud
que comparteixen fins i tot països aboli­cionistes com Suècia i Noruega, on s’evita que les dones prostituïdes pateixin un ­doble càstig– sinó que l’últim any s’han ­imposat només 89 sancions a clients
que demanaven serveis sexuals remu­nerats, una xifra irrellevant en una ciutat amb tanta prostitució com és Barcelona.

El perfil de les dones que exerceixen de prostitutes als carrers de Barcelona, tret d’excepcions, és el d’una immigrant controlada per màfies més o menys estructurades. Per això sorprèn que, no aplicant les mesures de què disposa per desafavorir la demanda, l’Ajuntament estigui desaprofitant l’ocasió de lluitar en origen contra aquesta forma de moderna esclavitud.

Tampoc no s’ha d’ignorar el risc en què s’incorre quan s’adopten polítiques de tolerància respecte a una activitat que està prohibida a diversos països de l’entorn (gràcies a mesures impulsades per governs progressistes). Barcelona, que ja té un bon cartell com a destinació turística de sexe de pagament, ha d’evitar tant sí com no incórrer en un efecte crida que agreugi encara més l’incompliment dels drets humans als seus carrers.

Un govern d’esquerres que es reconeix deutor de les polítiques progressistes de la Segona República no hauria d’ignorar que es compleixen els 80 anys de l’arribada de l’anarquista Frederica Montseny al càrrec de ministra de Sanitat i Assistència Social (del novembre del 1936 al maig del 1937). Un semestre en què, entre altres mesures, va ordenar el tancament de bordells i va habilitar “espais alliberadors” per reinserir dones que volien deixar la prostitució. L’abolició la postergava per al moment en què hi hagués “llibertat sexual”.

Més lluny que Montseny van arribar encara les fundadores del corrent llibertari Mujeres Libres, Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Comoposada i Empara Poch. Aquestes activistes, segons explica Geraldine M. Scanlonen La polémica feminista en la España contemporánea ( Akal), exhortaven els milicians a deixar de comportar-se com a “senyorets” anant als bordells, i els animaven que ajudessin a restablir la “dignitat de les dones”. “És en l’ànima de l’home on cal destruir la prostitució”, sentenciaven aquestes pensadores avançades al seu temps.

Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...